Davant la crisi
Una ona ciutadana de cors verds exigeix reforçar els serveis públics
Intersindical Valenciana forma part del Pla de Xoc Social
• Com a resposta a la crisi sanitària i social que estem travessant, la plataforma #PlanDeChoqueSocial, de la qual formen part més de 400 organitzacions socials i ambientals, impulsa la campanya ‘Pinte un cor verd’ per a reivindicar uns serveis 100% públics, universals i de qualitat.
• Desenes de personalitats de la cultura, la música i la comunicació, així com professionals dels serveis essencials, s’han sumat a la campanya #PintoUnCorazónVerde i animen a la població a penjar un cor verd als seus balcons, finestres, centres de treball, hospitals, escoles o mitjans de transport.
• La campanya exigeix que es revertisquen les retallades i les privatitzacions que en els últims anys d’austeritat han col·locat Espanya molt per davall de la mitjana de la UE en despesa social i per tant en una situació més vulnerable davant la crisi.
“Els serveis públics estan al nostre costat des que naixem i ens acompanyen en tota la nostra vida. Garanteixen drets fonamentals com l’educació, la salut o la protecció social. Per això, quan retallen serveis públics, retallen les nostres vides , la nostra dignitat”. Així comença el manifest de la campanya ciutadana #PintoUnCorazónVerde, amb la qual centenars d’organitzacions socials, professionals dels serveis essencials i rostres coneguts conviden la població a exigir uns serveis 100% públics, universals i de qualitat pintant un cor verd en les seues finestres.
La campanya #PintoUnCorazónVerde vol denunciar que la crisi sanitària i social provocada per la malaltia COVID19 ha evidenciat que les retallades i privatitzacions dels serveis públics experimentats en els últims anys, tenen conseqüències devastadores. Espanya està per davall de la mitjana de la UE en despesa sanitària (-1,1%), educativa (-0,7%), de protecció social (-1%), o d’habitatge (-0,1%) i altres despeses necessàries, com les de la lluita contra la violència masclista o la pobresa infantil, continuen estant lluny del necessari per a abordar aquests problemes.
En el cas de la sanitat pública, entre 2010 i 2017 Espanya va perdre més de 12.000 llits d’hospitals malgrat l’augment de la població. La falta de recursos en aquesta crisi no és casualitat, Espanya ocupa el vinticinqué lloc de la UE en llits amb 243 llits per cada 100.000 habitants, quan la mitjana europea és de 372 llits per cada 100.000. Retallades que també es noten en personal qualificat. Per exemple el personal d’infermeria, dedicat a tasques essencials com la cura dels pacients, ocupa el lloc 18 dels 23 països amb dades de la UE. La pròpia Comissió Europea advertia amb el seu informe ‘State of Health in the UE. Espanya’ de 2019 la importància d’aquestes xifres i com una gran part de les i els professionals sanitaris tenen contractes temporals, la qual cosa augmenta la taxa de rotació del personal i amb això les dificultats.
No sols les retallades, també el procés de privatització de la sanitat pública impacta en la falta de recursos ja que els concerts públic-privats han derivat part de la despesa sanitària a beneficis empresarials. Un exemple és la Comunitat de Madrid, una de les regions on més ha impactat el virus i que alhora ha patit més privatitzacions en els últims anys, com han denunciat repetidament els professionals. Segons el Servei Madrileny de Salut, de 2010 a 2018 la regió va perdre uns 3.300 professionals, mentre que la població amb dret a l’assistència sanitària va créixer en quasi 500.000 persones en aqueix període.
La infradotació no sols en hospitals, també de residències de majors, ajudes a la dependència o la precarietat dels serveis socials ha dificultat l’actuació davant una emergència ja no sols sanitària, sinó social i alimentària. Per això des de la campanya es denuncia que els professionals han treballat amb una falta de seguretat absoluta. “La pandèmia està sent especialment crua en les residències de majors, un sector altament privatitzat (entorn del 85% són residències privades, algunes en mans de fons d’inversió) en el qual es porta anys denunciant el mal estat de les instal·lacions i la situació del personal, escàs, saturat i mal remunerat. De fet, la Fiscalia investiga 38 residències d’Espanya, 19 d’elles a Madrid, “on s’ha produït la major mortaldat (entorn del 70% de les morts per la COVID-19 de la regió)” citen.
Per a la plataforma ciutadana #PlanDeChoqueSocial, composta per més de 400 organitzacions i col·lectius socials, és el moment d’apostar “per un futur que canvie el present, i per un futur per a les nostres vides amb dignitat per a totes les persones”. Es tracta, afirmen, de poder afrontar aquesta pandèmia i les futures que puguen arribar, de la millor de les maneres. També es tracta “de no deixar ningú arrere” en aquesta crisi social i econòmica que acaba de començar.
Suport de rostres famosos i sectors essencials
En el seu llançament la campanya #PintoUnCorazónVerde ha rebut el suport de més d’una vintena de persones representatives del món de la cultura, la comunicació i la música. Ana Pardo, Antonio de la Torre, Aitana Sánchez Gijón, Cristina Fallarás, Natalie Pozas, Sergio Peris, Juan Diego Botto, Carlos Bardem, Fernando Tejero, Alberto Sant Joan, Bob Pop, Olga Rodríguez, Rozalen, Amparo Sánchez o Nacho Vegas són alguns dels noms que s’han sumat a pintar un cor verd pels serveis 100% públics.
Així mateix, treballadores i treballadors dels anomenats sectors essencials han volgut sumar-se a la convocatòria. Personal sanitari, de neteja, de transport, serveis socials o de residències de majors són alguns dels rostres que s’han participat. També agricultores, agricultors, ramaders, transportistes i personal del xicotet comerç alimentari. Totes aquestes persones són els qui, segons la plataforma #PlanDeChoqueSocial viuen en el seu propi treball diari la precarització dels serveis essencials.
Les entitats socials d’aquesta xarxa conviden la ciutadania a penjar, a partir de hui, un cor verd als seus balcons, finestres, centres de treball, hospitals, centres de salut, rebostos o bancs d’aliments, col·legis… fer-se un vídeo o una foto i utilitzar el HT #PintoUnCorazónVerde. Siguen famoses o anònimes, les centenars de persones que impulsen aquesta campanya coincideixen que “d’aquesta crisi només podem eixir si reforcem els serveis públics, universals i de qualitat, sense privatitzacions. No volem retallades mai més”. Estem davant una crisi sanitària sense precedents, però també davant una crisi social i econòmica d’enormes dimensions. Per a afrontar aquesta crisi exigeixen al Govern central i a totes les administracions que es reforcen els serveis públics que en els últims anys s’han vist precarizats i que es revertisquen els processos de retallades i privatització que han patit.
Comentaris
Soy partidario de la sanidad pública de gestión privada asi como de la enseñanza concertada.
Son más baratas y más eficientes, independientemente de que haga falta más financiación. Lo digo por experiencia. El hospital modelo Alzira que conozto tiene premios que no he visto en ningún público. Y el nivel educativo de los concertados que conozco es superior.
No mezclemos los higos con las peras. El descalabro sanitario se ha producido por la ineficacia del gobierno.
La competencia eleva el nivel y la socialización produce acomodamiento y encarecimiento
Es mi opinión
Els veritables premis els ha rebut la sanitat pública. Cal parar atenció als premis en transplantament, per exemple.
L’educació concertada que jo conec treballa més cara la galeria i, a més, sempre estan demanant diners als pares per “diversos conceptes de caràcter extraordinari”. Els pares que paguen aquest ripus d’escola no poden evitar la massificació, el tracte discriminatori, el bulling i altres aspectes negatius.
El que cal millorar és el sistema de control dels càrrecs i dels diners públic vom es fa en altres països, fet que impossibilita l’abús de poder i la malversació de diners.
La situació actual ha demostrat la importancia de “lo public”, com a garantia de igualdat i universalitat, a més a més, de calitat i no está demostrat que sigua amb despeces més alts. L’interés general no pot ser refugi ni amagatal dels “interesos i rentabilitats personas, sectorials o grupals” ( ja siguen corporatius d’algun sector professional o empresarial, de grups de pressió econòmics o ideológics, politics, etc.
Gràcies
El que dius sobre el model de gestió privada dels serveis públics no és cert. Ni és més barata ni és de millor qualitat. Existeixen nombrosos estudis que ho demostren. Més enllà dels estudis i de les dades que són públiques, els serveis públics de titularitat pública garanteixen els drets de la ciutadania i una igualtat en el seu accés. Per contra la gestió privada manté les desigualtats i serveis per fer negoci dels nostres drets.
Normes d'ús