Les dones continuem patint una desigualtat estructural en tots els àmbits, especialment en el laboral: la bretxa salarial, la temporalitat, la precarietat, els sostres de vidre… Una desigualtat que s’agreuja si eres dona racialitzada o migrant i que es perpetua en l’esfera domèstica. Les cures de familiars, el treball de casa, la criança… Són tasques que, majoritàriament, continuen recaent en nosaltres les dones. Queda, per tant, molt de camí per recórrer per a assolir la plena igualtat.
Les dones continuem patint una desigualtat estructural en tots els àmbits, especialment en el laboral: la bretxa salarial, la temporalitat, la precarietat, els sostres de vidre… Una desigualtat que s’agreuja si eres dona racialitzada o migrant i que es perpetua en l’esfera domèstica. Les cures de familiars, el treball de casa, la criança… Són tasques que, majoritàriament, continuen recaent en nosaltres les dones. Queda, per tant, molt de camí per recórrer per a assolir la plena igualtat.
D’altra banda, el context sociopolític general no ens afavoreix gens. El discurs patriarcal de la ultradreta cada vegada guanya més adeptes. Les polítiques que PP i Vox apliquen al País Valencià són obertament hostils contra la dona. Neguen la violència masclista i retallen recursos en matèria d’igualtat. No podem estar callades davant aquesta ofensiva contra el feminisme. No podem consentir que ens furten drets que ens han costat dècades guanyar. Ho hem de cridar ben fort aquest 8 de Març.
La revolució de les dones en la música valenciana
L’escena musical valenciana viu un moment dolç per a la dona. Per això hem volgut que elles protagonitzen aquest número. En els darrers premis Ovidi Montllor la mitat dels guardons han reconegut la tasca de dones. Però el camí no ha sigut fàcil. Les músiques valencianes han hagut de superar molts entrebancs. I en molts casos queden relegades a un paper secundari. Un exemple el constitueixen la majoria de festivals multitudinaris, que continuen copats per homes. Per sort, les xiquetes que en un futur vulguen dedicar-se a la música compten amb referents potents en qui emmirallar-se.
Parlant de referents, en aquesta revista també vos presentem algunes de les dones activistes que van obrir el camí per a la resta. Són les protagonistes del calendari coeducatiu d’enguany que cada any edita la Confederació Internacional. A més, hi incloem un reportatge sobre el projecte Coeducart, una iniciativa de l’STEPV que arreplega els treballs al voltant de la igualtat que han elaborat centenars de centres educatius d’arreu del país. Activitats amb què volem deixar clar que no cedirem ni un sol mil·límetre en la lluita pels nostres drets. El pròxim 8 de Març omplirem els carrers. No ens pararan!
El 8 de Març no és una data qualsevol del calendari. És una jornada de memòria, lluita i reivindicació, que recorda que els drets que hui gaudim les dones no han sigut mai un regal, sinó el resultat de dècades i segles de combats col·lectius protagonitzats per dones treballadores.
La música valenciana viu una eclosió de dones. I s’ha d’agrair que programadors i programadores comencen a tindre en compte la realitat cultural. Cada any sorgeixen noves artistes i els treballs discogràfics es multipliquen i s’endinsen en tots els estils. En el cas de la música en valencià, l’increment i la qualitat de les propostes han anat agafades de la mà. En els darrers premis Ovidi Montllor, la meitat dels guardons van recaure en dones.
L’engranatge de la contractació i difusió musical
El management musical femení
Dones en la representació d’artistes
Les dones músiques en les orquestres
La proposta educativa impulsa la visibilització de les aportacions culturals i socials de les dones
El projecte impulsat per l’àrea d’STEPV-Dones s’ha convertit en una eina pedagògica fonamental per a consolidar la igualtat
L’artista de Pedreguer marca el ritme creatiu de tota una generació de músiques. Amb Xaluq, Marala i en solitari ha aconseguit l’èxit de públic i el respecte de la crítica amb nombrosos reconeixements als seus discos. Darrere de Sandra Monfort trobem una excel·lent carrera artística i acadèmica que començà en l’escola musical del seu poble, per a cursar després els ensenyaments professionals en el Conservatori Tenor Cortis de Dénia i per a graduar-se en guitarra clàssica en l’Escola Superior de Música de Catalunya.
Carmen Guillén. Editorial Crítica, Barcelona, 2026, 272 pàgines.
Catherine Gauthier. Godall Edicions, Barcelona, 2025, 138 pàgines.
Edició i pròleg de Josep Bataller. Institució Alfons el Magnànim, València, 2025, 281 pàgines.
Montserrat Corretger. Editorial Afers, Barcelona, 2025, 350 pàgines.
Vicent Xavier Contrí Ribes
Susana Díaz Tejedor
Mestra, dolçainera i investigadora de la música tradicional
