Drets de les dones
26 d’abril. Dia de la Visibilitat Lèsbica.
Els crims d’odi lesbòfob són constants en molts països del món. Des de les violacions correctives a Àfrica als assassinats i tot tipus de persecució i discriminació. La invisibilitat lèsbica ha servit com una forma de protecció contra aquestes barbàries. D’altra banda, les legislacions que tipifiquen com a delicte l’homosexualitat només persegueixen la sodomia, deixant invisible la realidad de les lesbianes.
La lluita pels drets de les persones LGTBI ha estat possible per la visibilitat dels homes homosexuals, tanmateix les dones que han participat de la mateixa lluita no són visibilitzades. Sembla que -com sempre- la història estiga escrita per i per als homes.
Queda molt que reivindicar per a les lesbianes, doblement discriminades pel sexe i per la seua orientació sexual.
Cal dedicar un dia per tal de recordar que la presència de lesbianes és molt menor que no la de gais en tots els àmbits social, la política, la cultura o la història. La falta de referents de lesbianes en el món públic dificulta més encara que «isquen de l’armari» altres. Si el que no és veu, no existeix, hem de visibilitzar el compromís polític i social per tal d’acabar amb tota discriminació i la incorporació de totes les dones, amb independència de l’orientació o identitat, en qualsevol d’aquests àmbits socials.
A l’estat espanyol, la invisibilitat social del lesbianisme, l’assetjament escolar i agressions homófobes augmenten de forma alarmant. A més, les retallades en despesa social i en polítiques d’igualtat o la precarietat laboral han afectat més a les lesbianes, excloses també de recursos en matèria de violència de gènere. Doblement discriminades.
Si hi havia èpoques en què el propi estat era el que penava i perseguia l’homosexualitat, la lluita contra la lesbofòbia ha de passar inevitablement per que les institucions atorguem el reconeixement que es mereixen als moviments LGTBI i al feminisme, sense la lluita dels quals no s’haurien aconseguit alguns drets fonamentals.
Hui recordem de nou que aquesta invisibilitat té conseqüències. Per exemple, en l’atenció sanitària que reben les lesbianes. Els protocols ginecològics i les polítiques de prevenció d’ITS no contemplen les pràctiques sexuals entre dones. També que el Govern ha exclós a les lesbianes de la reproducció assistida.
Som diverses, som iguals. La diversitat mai pot ser motiu d’exclusió i discriminació. Volem igualtat real i efectiva per a totes, ser lliures per a triar la nostra sexualitat, allunyada del model hetero patriarcal. Per dignitat, pel nostre futur i per la felicitat de nosaltres i de les que vindran, hui reclamem eixir de l’armari. Visibilitat!
(*) El Dia de la Visibilitat Lèsbica se celebra des de 2008
Normes d'ús