Drets de les dones
Inundem el món amb un tsunami feminista
Article de Beatriu Cardona, coordinadora Intersindical Dones, sobre el 8 de març de 2020
No recorde bé amb qui ho discutia fa unes setmanes. “La paraula tsunami és negativa, perquè s’ho emporta tot per davant”. Em va fer pensar, la veritat. Sonarà massa colèric, o dràstic, o, fins i tot, destructiu? Amb aquesta pregunta al cap, em vaig posar a reflexionar sobre quina és hui en dia la situació de les dones al món i quina seria la solució als nostres problemes.
Perquè problemes, desigualtats, discriminacions i violències, en tenim i en patim en grans quantitats. És innegable que les valencianes hem avançat i estem lluny del que va viure la meua besàvia, que va passar de ser propietària de tres forns de pa al poble a ser considerada per llei una propietat del seu marit. També és innegable que ací, en la nostra part del món estem lluny del que pateixen les dones de Colòmbia, el cos de les quals continua sent territori de conquesta, per molt que el seu govern i els mitjans de comunicació ens diguen que el conflicte armat ha acabat. I estem lluny de les xiquetes segrestades a Nigèria, que van emplenar titulars fa uns anys i de les que poca gent se’n recorda. I de les dones de Bangladesh que es passen els dies confeccionant la roba que després veiem a les passarel·les i botigues. I de les xiques que són venudes per les seues pròpies famílies a les xarxes de proxenetes, que després les reparteixen entre els països del “primer món”, que és el primer en cometre injustícies. I de les refugiades sirianes, que subsisteixen en condicions deplorables als camps de concentració que Europa financia ignominiosament. I de tantes i tantes… En molts llocs, encara hui, la nostra vida val molt poc, però paradoxalment, el preu que paguem nosaltres és elevadíssim.
El patriarcat porta anys aliat amb el capitalisme i el colonialisme per adaptar l’opressió de les dones a cada context històric i geogràfic. A cada indret, troben la millor manera de perpetuar les desigualtats i, fins i tot, d’augmentar-les, a voltes visiblement i a voltes molt subtilment. Allà on les dones no tenim res, és difícil llevar-nos ja més coses, però ho fan. I ací on les dones tenim alguna cosa, sempre hem d’estar alerta per si perdem algun dels guanys que hem aconseguit. Perquè les dones som considerades un autèntic perill per aquells que només volen augmentar els seus privilegis.
Com he dit abans, les valencianes hem avançat molt, és cert, i tenim lleis igualitàries. Però encara no tenim plenitud de drets reals. Està prohibit pagar menys a una treballadora que a un treballador per fer la mateixa feina. Aleshores, com és possible que cobrem un 22,39% menys que els valencians? I que les nostres pensions siguen un 37% més baixes? I que el nostre atur siga un 6% superior? I que la nostra taxa d’ocupació siga quasi un 12% més baixa?
Tenim una llei contra la violència de gènere des del 2004, un pacte estatal, un pacte autonòmic, però el llistat de dones i xiquetes assassinades continua augmentant cada any, superant les víctimes d’altres terrorismes que hem tingut a l’estat espanyol i, per suposat, les que tenim fins ara per un virus que està causant pànic. És que les violències masclistes no són suficientment greus com per fer entrar en pànic a la societat?
La resposta, per ara, és no. Malgrat tindre eines normatives igualitàries, encara no hem aconseguit que el feminisme penetre de veritat en totes les persones. És més, ara n’hi ha una reacció masclista al pes i visibilitat que cada dia anem guanyant les dones: el moviment feminista és blanc de crítiques i n’hi ha qui intenta dividir-nos i aguditzar les diferències que poguem tindre.
I, davant tot açò, què devem fer? Primer que res, les dones hem de ser conscients del moment crucial que estem vivint, on coses tan elementals com la igualtat de dret o la violència de gènere estan sent qüestionades. I, segon, i més important, hem d’actuar unides sense dubtes, sense vacil·lar, sense descans, sense por. Cadascuna de nosaltres som una gota d’aigua que per si sola poc podrà fer. Però, totes juntes, podrem ser el tsunami feminista que necessitem per emportar-nos per davant la injustícia i l’opressió. Sí, ens ho hem d’emportar tot per davant.
Que tingueu un feliç 8 de març
Normes d'ús