Intersindical condemna els dos feminicidis
Ramona, de 59 anys ha estat assassinada a Baza (Granada) el dia 5 i el 9 Mª del Castillo, de 37, a Lebrija (Sevilla) i S.I., de 24 anys, morta el mateix dia en l’hospital en Puerto del Rosario (Fuerteventura) a conseqüència de les ferides. Totes executades per homes que deien estimar-les
Aquesta realitat insuportable que ens supera, aquestes agressions constants que patim per ser dones, sembla no fer mossa en el Govern del Partit Popular, que en boca del seu Ministre de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat segueix dient que l’actuació del govern és perfecta, que existeixen protocols d’actuació, que s’educa en igualtat i s’insisteix en la tasca que està fent respecte a la conscienciació de la gent jove.
La realitat que amaga el ministre són les retallades que portem suportant en prevenció i assistència en matèria de violència de gènere, que arriben a un 26%. Retallades en vides! La realitat és que les dones no troben eixida quan denuncien al seu agressor, no troben suport institucional. Sembla una broma la campanya del Ministeri Hay salida. Continuen assassinant-nos davant el silenci del govern.
Exigim una reunió urgent del govern, els partits de l’oposició, expertes i representants del Moviment Feminista- 7N, que va aconseguir mobilitzar dissabte passat a més de mig milió de persones a Madrid per manifestar-se en contra de totes les violències masclistes.
Reiterem i recolzem les demandes del Moviment Feminista 7N:
Aquesta violència masclista ha ser considerada com a terrorisme i ser una Qüestió d’Estat: la lluita contra les violències masclistes ha d’estar en l’agenda del Govern i dels partits de l’oposició. Amb un compromís real, explícit i detallat, amb mesures urgents i calendaritzades. Amb restitució i ampliació dels recursos econòmics escaients per a prevenció, assistència, educació, formació de tot el personal.
El compliment de la legislació nacional e internacional i la recomanació, entre d’altres, al Govern d’Espanya el 28 de juliol de 2015 de la CEDAW, Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona de Nacions Unides, de restablir el Ministeri d’Igualtat eliminat en 2010 i augmente els recursos de l’Institut de la Dona.
L’ampliació de totes les formes de violència contra les dones en la llei 1/2004, per tal que s’arrepleguen totes les violències que pateixen les dones establertes per la CEDAW.
L’avaluació de les lleis i programes per a la igualtat entre dones i homes i de la lluita contra la violència de gènere per tal de veure el seu compliment i efectivitat.
L’exigència del compliment de l’establert a la CEDAW (CEDAW/C/ESP/CO/7-8) i a l’art. 14 del Conveni d’Istanbul respecte a la necessitat de la coeducació, dotant dels recursos escaients en la llei de pressupostos per a l’aplicació dels articles 4, 6, 7, 8 i 9 de la Llei Integral de 2004, que obliguen a incloure la igualtat de dones i homes en els programes i materials del sistema educatiu, així com la formació inicial i permanent al professorat, garantint una persona responsable d’igualtat en els Consells Escolars i la supervisió i informe per la Inspecció sobre el seu compliment.
La restitució dels continguts educatius per al foment de la igualtat entre dones i homes, suprimits amb la derogació de l’Educació per a la Ciutadania i que l’actual LOMCE no contempla.
La formació en materia d’igualtat i prevenció de violència de gènere de tot el personal que intervé en el procés: forces de seguretat, personal sanitari, assistencial, judicatura.
L’eliminació de la custodia compartida imposada.
No volem continuar sumant víctimes! Qüestió d’Estat, ja!
València, 10 de desembre de 2015