Intersindical considera que l’anunci de les mesures anunciades pel Govern en matèria de violència de gènere són insuficients.
Després de la reunió de la Ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i els Ministres de Justícia i Interior, s’han anunciat una sèrie de mesures que són una cortina de fum, insuficients per a parar la barbàrie de la violència contra les dones.
En moltes ocasions hem denunciat els incompliments per part del govern del PP de la Llei Integral contra la violència. Depenent de qui governara en les diferents autonomies ha sigut boicotejada, com en el cas de la valenciana. A més, quant a les competències estatals, tampoc s’ha desenvolupat la llei ni s’ha dotat dels mitjans econòmics per a açò.
El govern del Partit Popular en aquests anys s’ha dedicat a posar traves al desenvolupament i aplicació de la llei, com , per exemple, acabant amb les anteriors campanyes de prevenció -valorades positivament per persones expertes en la matèria- . Llevant fins i tot de la web ministerial els vídeos d’aquestes, perquè havien sigut realitzades per l’anterior govern. Ara ens anuncia que la seua campanya “Hay salida”, de la qual poc podem dir llevat que és ambigua i se li ha donat nul·la publicitat, farà especial incidència en la gent jove.
I és que no poden obviar la realitat de l’augment del maltractament entre la població més jove. Però si les campanyes són necessàries, no són suficients en absolut quan no existeix cap contingut en l’educació relatiu a temes d’igualtat i de prevenció de violència, els quals, cal recordar, es van suprimir per aquest govern del PP, tant amb l’assignatura d’educació per a la ciutadania, com amb l’aprovació de la LOMQE.
Les partides pressupostàries en programes de prevenció i conscienciació social s’han reduït en un 30% . La xarxa assistencial amb prou faenes pot cobrir les necessitats actuals i les retallades se segueixen produint. L’anhelada independència econòmica per a les dones que viuen en situació de risc és un somni inassolible, ja que només un 17% pot cobrar les ajudes.
Quant a l’ampliació de competències dels jutjats de violència, assumint els trencaments de condemna, els delictes contra la intimitat i la pròpia imatge i ús de les xarxes socials, de desenvolupar-se aquesta mesura, seria un pas important per a l’especialització dels òrgans judicials, ja que fins ara aquestes competències es repartien en jutjats ordinaris, d’instrucció.
Important també és evitar la victimització secundària en el procés judicial, ja que al moment actual la víctima una vegada ha interposat la denúncia -quan més necessita de protecció- és abandonada a la seua sort.
Per tant, les mesures són lògiques i necessàries. Però caldrà ampliar les plantilles dels jutgats i donar la formació especialitzada al personal. A tot el personal que intervé en el procés, inclòs també el personal sanitari, del que no fa cap esment.
Fa falta personal amb preparació i sensibilitat suficient per a detectar, orientar, ajudar, protegir a una dona en situació de maltractament. I per descomptat, a les i els menors que en el moment actual en la majoria dels casos segueixen convivint amb el maltractador, a qui jutges amb nul·la preparació els atorguen la custòdia perquè pensen que “un maltractador pot ser bon pare”.
Respecte a la constitució d’una comissió de persones expertes per a valorar les fallades de la llei, ja en el 2009 es va constituir una comissió sobre aquest tema. Recordem que Intersindical va tenir l’oportunitat de comparèixer en ella i ja va incidir -entre altres coses- en la necessitat de prioritzar la prevenció, la sensibilització, l’educació i la formació de professionals.
Per tot, davant els assassinats de dones i les greus reculades que estem patint les dones en els nostres drets, les mesures anunciades són -com a mínim- una cortina de fum per fer callar a l’opinió pública, més sensibilitzada en el moment de l’anunci per la concentració d’assassinats masclistes en poques hores.
Amb tot els antecedents, poc podiem esperar. Recuperem les paraules de Jose María Calleja en el Diario.es:
“Los tres ministros que se han reunido para hablar del asunto ante la reiteración de asesinatos son: Ana Mato, que todavía habla de violencia doméstica y mantiene como coartada machita el papel de mujer que no se entera de nada; Alberto Ruíz Gallardón, que sostiene que el aborto es Violencia de Género “estructural” y no derecho de la mujer a decidir sobre su cuerpo: y Jorge Fernández Díaz, que entre misa i misa, anuncia que los matrimonios entre hombres los matrimonios entre mujeres acabarán con la especie humana.”