Drets socials
Intersindical Valenciana s’adhereix al manifest contra la fusió de Bankia-CaixaBank
El passat 4 de desembre es va realitzar la presentació del manifest “No a la fusió CaixaBank-Bankia» en una roda de premsa online on es van explicar les nombroses raons que hi ha per a estar contra aquesta fusió. Per als promotors del manifest, els reguladors no compleixen la seva funció perquè és evident que aquesta fusió va totalment en contra de la competència ja que amb aquesta absorció la nova CaixaBank controlaria més del 35% d’oficines en els territoris més importants.
A més consideren que haver deixat desaparèixer les caixes d’estalvi i ara el no convertir Bankia en un banc públic és una greu decisió que afectarà molt negativament, tant a empreses com a particulars, perquè la cerca exclusiva del benefici anirà en perjudici de la inversió. Així mateix afirmen que els processos de fusió a l’estat dupliquen els europeus i que a Europa les caixes i cooperatives de crèdit continuen sent importants amb una presència del 40%.
Les organitzacions promotores del manifest són: Plataforma por una Banca Pública, I-CSC Intersindical - Confederació Sindical Catalana, FEC Federació d’Estalvi de Catalunya, ATTAC Asociación para la Tributación de las Transacciones Financieras y la Acción Ciudadana, Associació Caixa Catalana, Kutxabank Publikoa (ELA, LAB, Steilas, Hiru, EHNE, Pentsionistak Martxan, Ekoneus…) i Federación de Banca da CIG Confederación Intersindical Galega.
Intersindical Valenciana, sindicat de classe valencià, ha decidit sumar-se a aquesta iniciativa en compartir totalment el manifest. A més, el sindicat també incideix en que aquest procés de fusions ha suposat la destrucció del sistema financer valencià.
Manifest «No a la fusió CaixaBank-Bankia»
Les persones i entitats sota signants ens oposem rotundament a aquesta fusió perquè allunya la possibilitat d’una banca pública, disminueix la competència a l’augmentar la concentració bancària, incrementa la inestabilitat del sistema financer, empitjora les condicions per als usuaris, destrueix ocupació, redueix l’obra social, disminueix el control social i desconnecta aquestes entitats encara més dels seus territoris originaris.
La creació d’un oligopoli bancari, similar a l’elèctric i al de carburants, amb unes 2-3 empreses que controlin el mercat, és un fet que provoca, entre altres efectes negatius, comissions desorbitades,empitjorament del crèdit,i el perillós xantatge d’unes entitats “massa grans per caure”.
Ja a la passada crisi, la destrucció de las caixes d’estalvi va complir el vell i anhelat objectiu de la banca privada. Les caixes recollien més de la meitat dels estalvis, invertien preferentment en els seus territoris i dedicaven una part important dels beneficis a l’obra social. Molts d’aquests territoris i Comunitats Autònomes han perdut autonomia financera per a recolzar projectes estratègics locals, etc.
La crisi de 2008 va originar-se per les pràctiques de risc del sector financer privat i el rescat va implicar a tot el sector, no pas, com falsament es difon, només a les Caixes.
Primer “banqueritzaren” les Caixes, ocasionant errades que després portaren a un rescat del que finalment va beneficiar-se la banca privada, que les va rebre sanejades i regalades. En altres casos, foren obligades a sortir a Borsa i, en pocs anys, han perdut més de la meitat del seu valor.
Aquest projecte de fusió CaixaBank-Bankia, i altres que seguiran, aprofundeixen en la negativa línia de la concentració. D’aquesta manera, l’Estat espanyol queda com una excepció a Europa, sense un sector públic a la banca. Els estats més desenvolupats, com Alemanya, Holanda, França, etc.,mantenen al voltant del 50% dels recursos del país en caixes d’estalvi, cooperatives de crèdit i altres entitats públiques.
Es necessita una banca pública a diferents nivells que sigui referència en el tracte als seus clients. També per a minimitzar la pràctica habitual de l’activitat privada, amb el repartiment de dividends, que minven la solvència i augmenten el risc que les crisis financeres siguin més freqüents i devastadores. A l’ensems, es destinen remuneracions desmesurades per a l’elit bancària.
El conjunt de l’Estat i cadascun dels seus territoris necessita que no se desviï gran part de la inversió cap als mercats financers, abandonant l’economia real del petit teixit productiu.
S’ha d’evitar l’exclusió financera de les capes més febles de la població, evitant els abusos que pateixen els seus usuaris i reduint el cobrament de comissions excessives en comptes bancaris sense retribució.
Denunciem, també, que en aquesta fusió no s’han defensat els interessos de l’Estat. Malgrat que aquest posseeix el 61,8% de la propietat de Bankia, va abandonar des del començament la seva obligació d’actuar com una banca pública. La perspectiva de la seva venda i la seva negativa gestió va facilitar els baixos beneficis i una forta caiguda de la cotització de l’acció, deixant-la en un 25,48% de la seva valoració real per actius i presència en el mercat. Usar aquest únic criteri ara és una greu cessió dels diners de tothom.
Per adhesions al manifest:
https://bancapublica.org/es
Normes d'ús