Intersindical Valenciana participa en aquesta campanya de la Confederació Intersindical per reclamar uns serveis públics de qualitat que acaben amb les desigualtats socials
En una societat caracteritzada per l’augment de les desigualtats, cada vegada és més necessari comptar amb uns serveis públics robustos. Uns serveis essencials de qualitat que arriben a la totalitat de la població, especialment a la més colpejada per la crisi, per a invertir aquesta nefasta tendència. La irrupció del mercat en l’anomenat “estat del benestar” ha generat que allò que es va crear com un element compensador de les desigualtats es convertisca en una mercaderia més, degenerant el propi concepte de servei públic.
No ens ha d’estranyar gens que el procés de pèrdua de qualitat i universalitat en els serveis públics vaja íntimament relacionat amb l’entrada d’interessos privats en aquests. Sempre farà falta un sistema de salut, un sistema educatiu, un sistema de comunicacions i transport… i eixa oportunitat és la que no ha volgut deixar passar el neoliberalisme imperant. No hi ha més que veure la degeneració que ha patit la Sanitat Pública en els últims anys i com això ha anat acompanyat d’un augment de les assegurances sanitàries privades que, actualment, estan totalment normalitzades en l’imaginari col·lectiu.
Tot això no és una casualitat, sinó que és una estratègia ben planificada els resultats de la qual s’han pogut veure des de fa dècades en llocs com els Estats Units, el Regne Unit o en moltes zones de Llatinoamèrica, sempre amb el beneplàcit de grans institucions internacionals com l’OCDE, l’FMI o el Banc Mundial. En l’Estat espanyol aquesta tendència, cada vegada més evident, es va iniciar a mitjans dels 90 i en els últims anys (i amb l’excusa de les successives crisis) s’ha aguditzat.
Actualment no hi ha banca pública, no hi ha empreses de telecomunicacions públiques i els sistemes de transport estan privatitzats en un alt percentatge. Si parlem de Sanitat i Educació, la tendència és la mateixa, amb l’ús dels models de concert -cessió de la gestió i la privatització de serveis-, es posen recursos públics al servei de l’especulació privada, però deixant una part pública cada vegada més enfocada a les persones que no poden permetre’s pagar-les i que, per tant, no donen beneficis empresarials.
A més, és necessari parlar de l’ocupació pública que generen aquests serveis, una ocupació en general de major qualitat i que les empreses adjudicatàries converteixen en precari, tant en condicions de treball com salarials o d’estabilitat en l’ocupació (amb les extraordinàries eines que li faciliten les últimes reformes laborals i la laxa regulació del marc laboral).
Tot això va acompanyat d’un discurs neoliberal dominant que incideix en la necessitat de baixar els impostos i de pagar el menys possible, donant lloc a un context social individualista en el qual cada persona tindrà els serveis que puga pagar-se, deixant arrere a la resta i oblidant-se per complet del concepte de solidaritat.
L’actual situació de crisi econòmica desencadenada per la guerra de Putin a Ucraïna no pot ser el pretext perquè s’imposen noves polítiques que contribuïsquen al deteriorament dels serveis públics. Estem assistint a una sèrie de mobilitzacions a Europa per a defensar, tant el poder adquisitiu de la classe treballadora afectada per la inflació, com a aspectes que afecten l’àmbit públic: transports, pensions o sanitat. Continuem lluitant per la defensa d’un estat de benestar que cobrisca les necessitats del conjunt de la població.
És per tot això que es fa cada vegada més necessari defensar uns serveis públics universals i de qualitat per a totes i tots i aquesta lluita ha de ser posada en primera línia. No podrem aspirar a una societat més igualitària si no tenim els mecanismes per a esmorteir les desigualtats. Els mecanismes són els serveis públics.
No és admissible que es permeta que s’especule i s’obtinguen beneficis amb els drets més fonamentals de la ciutadania, ni que es posen en mans privades sectors estratègics per a qualsevol societat, i que suposen entregar el control de la sobirania dels governs i del conjunt de la societat als poders econòmics, dotant-los de les eines de xantatge perquè les polítiques s’enfoquen a afavorir els interessos d’uns pocs sobre els interessos de la majoria social.
Perquè és urgent i més necessari que mai, des d’Intersindical Valenciana treballarem per la unitat d’acció i la creació d’espais de lluita que defensen uns serveis públics universals i de qualitat per a totes i tots, gestionats des de les administracions públiques o a través d’empreses públiques, amb personal propi, amb estabilitat en l’ocupació i drets laborals dignes.