Drets socials

Manifest per una Llei que garantexca el dret a un habitatge digne i adequat

Intersindical Valenciana ha subscrit el manifest a favor d’un habitatge digne, assequible, accessible i adequat

08 / 03 / 2021 | Intersindical

Manifest per una Llei que garantexca el dret a un habitatge digne i adequat

El Govern està preparant l’anomenada Llei pel Dret a l’Habitatge; de fet, sembla que l’esborrany de la llei entrarà en el Consell de Ministres de manera imminent i es remetrà immediatament al Congrés per al seu debat i aprovació.

Després 42 anys d’absoluta vulneració d’aquest dret humà, hem de remarcar que la nova llei serà paper mullat si no protegeix i garanteix de manera efectiva el dret a tot el territori. No deixarem escapar l’oportunitat que brinda l’elaboració de la primera llei estatal en la matèria per aconseguir un avanç històric en la cobertura d’aquest dret fonamental.

La crisi habitacional és innegable: més de 32.000 persones patint sense llar, 12 milions de persones en risc d’exclusió social, més d’1 milió de desnonaments entre 2008 i el 3r trimestre de l’any 2020, molts agreujats amb clàusules abusives i executats amb una legislació contrària als estàndards europeus sense importar que hagués menors o gent gran dependent. Per això, les organitzacions sotasignats no estem disposades a permetre que siguen el sector financer, les grans immobiliàries i els fons voltor qui dicten el text d’aquesta Llei. Contra les pressions dels especuladors, cridem a la gent del carrer a sumar-se a la mobilització necessària per a assegurar la protecció d’aquest dret humà a casa nostra.

A Espanya, el 36,1% de la població destina més del 40% dels seus ingressos al pagament d’habitatge i subministraments bàsics, i altres milers de llars joves ni tan sols poden formar-se, de fet únicament el 18,5% de la població entre 18 i 29 anys s’ha emancipat per les enormes dificultats per accedir i mantenir un habitatge estable. Mentre segons l’INE (2011) hi ha 3,4 milions d’habitatges buits, moltes d’elles en mans de grans grups, el Parc d’Habitatge Públic i Social és entre 7 i 10 vegades menor que el d’altres països desenvolupats d’Europa. A l’estat espanyol els habitatges socials representen un 2,5% de el parc d’habitatges principals, res a veure amb els percentatges d’alguns països europeus del nostre entorn (Països Baixos 30%, Àustria 24%, Regne Unit 17,6%. França 16,8%).

Després d’haver lliurat més de 60.000 milions de diners públics per al rescat bancari que no han estat retornats, és de justícia que la nova Llei faça front a l’emergència habitacional que patim garantint un habitatge per a qui ho necessita mitjançant un pressupost suficient en polítiques de habitatge públic i establint mecanismes legals que obliguen els responsables financers de la crisi immobiliària i als grans grups d’habitatge a assumir responsabilitat social i evitar noves bombolles especulatives.

Portem massa anys patint a qui posa els seus beneficis privats per sobre de la vida i salut de milions de persones. És el moment que les administracions públiques assumesquen la seva responsabilitat i complesquen amb el seu deure de protegir i garantir un dret humà que és bàsic per assegurar la integritat física, la dignitat, l’accés a altres drets fonamentals i el desenvolupament personal que tots ens mereixem.

Les organitzacions signants d’aquest manifest unim forces per llançar una campanya estatal de mobilització ciutadana i aconseguir que la Llei pel Dret a l’Habitatge incloga com a mínim aquestes 8 mesures d’aplicació directa a tot el territori:

1. La llei ha de garantir el dret a un habitatge digne, assequible, accessible i adequat com a dret subjectiu, garantint que aquesta protecció siga efectiva i evitant que cap persona patesca situació de sense llar.

2. Stop desnonaments de persones vulnerables sense alternativa d’habitatge digne i adequat, així com l’obligació de lloguer social estable per als grans forquilles i en la resta de casos reallotjament digne i adequat a càrrec dels poders públics.

3. Assegurar i ampliar el parc públic de lloguer social, com a mínim a un 20% del conjunt d’habitatges en vint anys, plantant cara a l’emergència habitacional de forma prioritària.

4. Regulació estatal de lloguers a preus adequats als salaris de la població en cada zona del territori. Modificació de la llei d’arrendaments urbans per donar protecció i estabilitat als llogaters del conjunt de país.

5. Garantir els subministraments bàsics d’aigua, llum, gas i accés a les telecomunicacions per evitar la bretxa digital com a part d’un habitatge digne.

6. Garantir una segona oportunitat efectiva per a les llars amb deutes hipotecaris, i desenvolupar mesures contra el sobreendeutament i els abusos financers i immobiliaris.

7. Ampliació pressupostària per a habitatge social i polítiques socials d’habitatge fins arribar a la mitjana europea de parc públic, destinant com a mínim el 2% de l’pressupost estatal. Assignació d’una part suficient dels fons europeus de recuperació a aquest objectiu.

8. Participació activa de la població en tota la política d’habitatge i urbanisme.

És imprescindible que la Llei pel Dret a l’Habitatge incorpore aquestes demandes d’afectats i societat civil, que afecten a la dignitat de les persones i als Drets Humans, blinde les legislacions autonòmiques més progressistes i done compliment d’una vegada al PIDESC i als dictàmens de Nacions Unides i dels Tribunals Europeus sense retardar la seva aplicació a desenvolupaments normatius posteriors. Per imperatiu constitucional i estatutari correspon a les Comunitats Autònomes definir i desenvolupar les polítiques d’habitatge, però l’establiment de les condicions bàsiques que garantesquen la igualtat dels ciutadans en l’exercici de el dret constitucional a l’habitatge és competència irrenunciable de l’Estat, havent de ser comuns les bases d’aquest dret essencial, d’acord amb el que disposa l’article 149.1.1a de la Constitució.

Hi ha una majoria social i també parlamentària que dóna suport a aquestes mesures, però tenim clar que només amb la mobilització de tota la població aconseguirem que aquesta Llei sigui la garantia de el Dret a l’Habitatge.

Suma’t, no et quedes sense casa!




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.