Manifest concentracions 8 de març
Avui, com cada 8 de març les dones eixim als carrers per commemorar el Dia Internacional de les dones. Aquest dia és un dia de commemoració, però també de lluita i reivindicació, per cridar alt i clar que som ací i que no desistirem en el nostre afany d’aconseguir l’espai social que ens correspon i la millor manera de fer-ho palès, és dir que, avui, nosaltres, les dones, parem!!!
Les dones portem molts segles lluitant pels nostres drets. El patriarcat, davant els avanços aconseguits per les dones i la por de perdre la seva hegemonia, ens ataca de totes les formes possibles: pretenen treure lleis restrictives que intenten treure’ns el que ens correspon per dret propi i la discriminació està institucionalitzada i generalitzada a tots els àmbits, especialment, però, a l’àmbit laboral i econòmic.
La feminització de la precarietat laboral n’és un fet constatable en el qual, la bretxa salarial se situa en un 24% a l’Estat espanyol, les dones estan més afectades per l’atur, per la parcialitat en l’ocupació i per tenir un sostre de vidre que limita la promoció professional de les dones. Així mateix, en un context social en el que la pobresa augmenta, no podem oblidar que el 70% de les persones en situació de pobresa són dones. Es tracta d’un fenomen conegut com la feminització de la pobresa.
Per altra banda, el fet que, per imperatiu legal, estem obligats a convocar l’aturada per motius estrictament laborals, no lleva per a què insistim en posar al centre del debat la denuncia de la situació de violència masclista que patim les dones; una violència que constitueix, per sí mateix, una xacra social, una mena de terrorisme, que arrosseguem de forma continuada i que els canvis socials, culturals i legals no acaben d’eradicar.
Davant aquest escenari que, sense dubte, traspassa fronteres, cal una mobilització internacional per dir prou. Més de la meitat de la població mundial no podem restar impassibles a la violència i la transgressió dels nostres drets laborals i socials i, per tant, s’imposa la necessitat d’articular mobilitzacions que, més enllà, de situacions particulars, ha de fonamentar-se en la “solidaritat”, perquè aquesta és la nostra veritable “arma” per fer front a una agressió global.
Cal exigir als poders públics del País Valencià, de l’estat i a les instàncies internacionals determinació i tolerància zero a la discriminació i la violència cap de les dones. Ja és hora que els discursos es transformen en fets; que s’articulen mesures legislatives, fiscals, pressupostàries i organitzatives, perquè la igualtat entre dones i homes siga real i efectiva i no sols bones intencions, i que, el respecte, envers els drets inalienables de la persona, no resten matisats per raons de gènere.
Per aquestes raons, avui, les dones parem!. Per fer saber al món, que sense les dones el món no és món i res no funciona. Exigim el respecte als nostres drets, a la igualtat a tots els àmbits de la vida social i econòmica i, d’una vegada per totes, la fi de la violència masclista. En definitiva, allò que ens correspon per dret natural, com és poder desenvolupar, sense coaccions, la nostra personalitat com a dones allà on ho estimem oportú, és a dir, exercir la llibertat de ser dones i persones.
I ho fem des de la confiança i la força que ens dóna el convenciment de saber que som més de la meitat de la població, que la solidaritat és la nostra força i que sense nosaltres, les dones, res no funciona. Patriarcat tremola, perquè les dones ens estem mobilitzant i estem disposades a fer-nos sentir.