Drets de les dones
Intersindical rebutja les declaracions de la presidenta de l’Observatori de Violència
Segons les dades de l’últim informe de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, el passat any les denúncies per maltractaments van disminuir un 2,8%, continuant en la tendència dels últims anys.
Per a la presidenta de l’Observatori, Angeles Carmona -cal recordar les denúncies des de diferents associacions feministes per la seua parcialitat, en compaginar aquest nomenament amb el càrrec de coordinadora de la Unitat de Violència de Gènere de la Delegació del Governs d’Andalusia- açó no és en absolut degut al fet que hagen disminuït els recursos assistencials per a la protecció de les víctimes, sinò de la crisi econòmica.
És vergonyós com es permet fer aquestes declaracions quan el govern del Partit Popular als últims anys ha retallat més d’un 30% en les partides pressupostàries de prevenció i assistència. Quan continuen retallant en recursos, en vida!
La falta de recursos econòmics per part de les dones en situació de maltractament (en moltes ocasions sense treball ni independència econòmica per a elles i les seues criatures) fa que hagen de desistir d’interposar denúncia, per a seguir convivint amb els seus botxins.
Però no podem oblidar que l’administració, responsable directa d’aquesta situació de precarietat, exerceix violència de nou sobre elles per no donar-les l’assistència, l’ajuda, la protecció, la seguretat i la reparació que com a ciutadanes els correspon.
La falta de campanyes de prevenció, de xarxa assistencial, de formació de les i els professionals en tots els àmbits que incideixen en el procés i de protocols d’actuació entre ells, entre d’altres mancances, fa que les dones en situació de maltractaments es vegen totalment desemparades.
Interposar la denúncia contra el maltractador no és l’últim pas per a la seua llibertat, sinó el primer d’una sèrie d’obstacles en molts casos insalvables en els quals es juguen -i perden- fins i tot la custòdia de les seues criatures, que la justícia lliura als pares maltractadors.
S’insisteix en la importància de la denúncia i es deixa a la seua sort després a qui la interposa, a la qual es fa responsable de ser maltractada. Violència institucional que s’exerceix i perpetua sobre les víctimes.
D’altra banda, segons les dades de l’observatori, el nombre de menors jutjats per violència de gènere ha augmentat un 4,8% més que en 2012, la qual cosa, segons Carmona, es deu al fet que s’estan reproduint arquetips masclistes en els joves.
Imaginem que la presidenta de l’Observatori no s’ha sorprés amb aquestes dades, ja que és el seu partit en el govern qui ha acabat amb qualsevol contigut d’igualtat en l’educació, llevant l’assignatura d’educació per a la ciutadania i aprovant la LOMQE, una llei d’educació que premia la segregació per sexe i anul·la qualsevol contingut coeducatiu o de prevenció de la violència contra les dones.
En Intersindical seguim dient que l’educació en igualtat és imprescindible per a poder parar aquesta barbàrie que és la violència contra les dones en totes les seues formes i manifestacions. Estem fartes de discursos parcials i vacios, de mentides i enganys com els de la presidenta de l’Observatori, qui òbviament parla per boca del Partit Popular i no des de la imparcialitat que aquestes dades i aquesta realitat terrible requereixen.
Normes d'ús