El “Decret de plurilingüisme” no ajuda a cohesionar socialment els valencians.

L’entitat cívica considera que l’esborrany del Decret de Plurilingüisme Dinàmic no respon al model d’Escola Valenciana, atès que estableix nivells que no garanteixen la competència de les dues llengües oficials i el coneixement efectiu d’una llengua estrangera, un dret fonamental per a tot l’alumnat del País Valencià.

L’esborrany del futur decret no es pot entendre si no assimilem el tarannà dual de l’actual Govern valencià. Poruc i insuficient des del punt de vista de la llengua, el decret tracta de premiar el català però, en darrera instància, deixa la decisió sobre el projecte lingüístic i la llengua vehicular als consells escolars dels centres.

A questa setmana s’ha revelat una de les incògnites que restava per resoldre en el departament que gestiona Vicent Marzà: el model lingüístic per al sistema educatiu. Tot i l’expectació que aquesta qüestió despertava, han hagut de passar quinze mesos perquè Conselleria faça públiques les línies mestres de la seua política lingüística a les aules.

El valencià som l’únic país del món occidental, no sé si exagere, que una família pot decidir contra l’escola, en negar-se que el seu fill aprenga una de les llengües.

L’esborrany del nou Decret de Plurilingüisme presentat ahir per la Conselleria d’Educació ja està sobre la taula. El decret, que es basa en un Programa Plurilingüe Dinàmic, s’estructura en tres nivells segons el nombre d’assignatures impartides en cada llengua. A més hores de valencià i anglés, major serà el nivell del programa.

La conselleria d’educació ha anunciat un decret per millorar l’ensenyament de llengües a l’escola. Només que he llegit les notícies, els resums, allò que uns quants mitjans van destacant què serà més o menys polèmic, i algunes aportacions d’especialistes que ja prediuen que avançarem poc. N’hi ha una majoria de primers lectors que coincideixen en la voluntarietat i la llibertat dels centres, a l’hora de triar (trair) entre els sis itineraris previstos.

Durant els darrers vint anys, el País Valencià ha estat el laboratori d’una política lingüística ben planificada, que perseguia un objectiu clar i correctament definit: exterminar el valencià de la vida pública.

La Real Acadèmia de cultura valenciana ha mantés, des de la seua creació, una postura bel·ligerant, però a favor de la unitat de la llengua catalana al País Valencià, amb una coherència i constància només comparable a la de la Societat Castellonenca de Cultura.