Fa uns dies vaig tornar a sentir un vell argument en favor del predomini absolut i omnipresent del castellà. Es tracta de l’antiga idea segons la qual cal canviar de llengua, per educació, quan la persona que tenim al davant no s’està expressant en el nostre idioma.

Les darreres declaracions del conseller d´Educació de la Generalitat Valenciana, senyor Font de Mora, tornen a posar de manifest quina és la sensibilitat del PP valencià en matèria lingüística, en aquest cas l´argument emprat no és altre que l´econòmic.

Al setembre començaran de nou les classes a la Universitat de València. Si ningú —des de l’equip rectoral— no fa res per canviar-ho, un bon grapat de professors tornaran a passar-se les normes per l’arc de triomf i —prescindint violentament dels drets dels estudiants matriculats als seus grups— faran la seua santa voluntat, sense que les normatives de què s’ha dotat democràticament la UV no els facen ni fred ni calor.

És just potenciar el paper cohesionador del català i assegurar que compleix la funció d’ascensor social.

Com que des de fa un cert temps, empés per les circumstàncies de la vida i una impensada vocació sobtada, m’he vist abocat a l’art culinari, de tant en tant, m’he de recórrer mercats, supermercats i botigues per tal de proveir com cal el meu rebost.