Endavant, valentes!

Fa quatre mesos que tenim l’ànima vestida de dol. La dana del passat 29 d’octubre va engolir pobles sencers i es va emportar la vida de 229 persones. Hui dia encara són ben visibles les conseqüències de la riuada i de les barrancades. Les ferides tardaran a cicatritzar. Catàstrofes com aquesta afecten a tota la societat, però els efectes els pateixen de manera més crua les persones en situació de vulnerabilitat, com ara dones víctimes de violència de gènere o migrades. Cal tindre en compte que la dana no només s’ha emportat vides i vivendes, sinó que també ha arrasat bona part del teixit productiu. Això intensifica el drama personal de moltes dones que, a banda d’haver-ho perdut tot, s’han quedat sense un mitjà per a poder guanyar-se la vida.

Per sort, en aquestes tragèdies també sorgeixen autèntiques heroïnes. Dones empoderades que s’han engolit les llàgrimes, s’han calçat les botes i no han tingut por d’embrutar-se de fang per sembrar la llavor de l’esperança. Les dones de la Intersindical Valenciana han sigut algunes d’elles. Des del primer moment, han estat en les poblacions afectades. Han deixat la pell i han treballat de valent per posar el seu granet d’arena en les tasques de neteja i de reconstrucció.

I és que necessitem dones valentes en aquests temps incerts en què la ultradreta s’ha despertat i vol aferrar-se al poder. Perillen els drets de què hem pogut gaudir gràcies a la lluita i el sacrifici de les nostres àvies i mares. No podem cedir ni un sol mil·límetre. Tenim al capdavant de l’anomenada «primera democràcia del món» Donald Trump, un personatge sinistre que desprén misogínia en cada una de les seues manifestacions i actuacions polítiques.

Malauradament, no és un cas aïllat. D’exemples, en tenim uns quants. El mes passat es va celebrar el juí contra Luis Rubiales, expresident de la Federació Espanyola de Futbol, per haver besat en els llavis sense consentiment la jugadora Jennifer Hermoso. Un trist episodi de violència sexual davant les càmeres de totes les televisions del món. Durant les declaracions davant el jutge, es van posar de manifest tots els intents de pressió per part de l’equip de Rubiales —majoritàriament homes— perquè Hermoso no ho denunciara.

També en els tribunals hem assistit a un altre espectacle lamentable: l’interrogatori del jutge Carretero a Elisa Mouliaá, la dona que va denunciar Íñigo Errejón, un dels fundadors de la coalició Sumar, per assetjament sexual. L’actitud arrogant i paternalista de Carretero constitueix un clar exemple de revictimització de la dona. I és que, a pesar que ja estem en ple segle XXI, encara queda molt de camí per recórrer per a eliminar aquesta societat patriarcal. L’altra cara de la moneda és, sens dubte, la que per a totes nosaltres és la persona més important del 2024: Giséle Pelicot, narcotitzada pel marit, que la violava i va fer que altres 70 homes la violaren també. La seua decisió de tindre un juí públic i de mostrar el seu rostre és d’una valentia tan extrema com la violència exercida contra ella. La seua actitud ferma, i alhora serena, són un exemple per a totes nosaltres. Gràcies a dones com ella la por ha canviat de bàndol.

Amb tot, el drama el constitueixen els episodis de violència masclista. Des del començament d’any, ja han mort dues dones a mans de les seues parelles o exparelles. El cas més sagnant és el de Catalina, que el 9 de febrer va ser assassinada a Benalmádena (Màlaga) pel pare de tres dels seus fills. Després d’acabar amb la seua vida, l’home va incendiar la vivenda on, en aquell moment, estaven els tres fills de la parella. Catalina l’havia denunciat, però la jutgessa havia denegat qualsevol mesura preventiva. El sistema no pot fallar. Les dones ens hem de sentir protegides.

Aquest 8M, inundem de valentia els nostres carrers!