No cal treballar a l´ensenyament per saber que el govern valencià del PP pretén extirpar les línies en valencià, així com eliminar grups dels centres públics (per augmentar-los als de l´Església), retallar hores de reforç, recursos i professorat, apujar el nombre d´alumnes per aula i la jornada laboral, abaixar salaris d´educadors i aportacions als centres, etc.

El pròxim 22 de maig elegirem els representants a les Corts i als ajuntaments i el resultat marcarà d´una manera decisiva la forma com s´aborden els reptes econòmics, medioambientals, socials… i també lingüístics. La passada legislatura ha presentat llums i ombres pel que fa a la llengua.

Fins el moment, els lectors catalans podien trobar als quioscos, com a mínim (depenent de la zona), quatre diaris en la seua (nostra) llengua: Avui, El Punt, El Periódico i Ara.

Hem celebrat la festa de Sant Vicent Ferrer, patró dels valencians. Són molts els llocs que recorden amb veneració el pas de Sant Vicent pels seus carrers: Catí, Morella, Sant Mateu, Llíria, Agullent, La Llosa, Teulada, Xilxes, València, on va nàixer el nostre sant i tants altres pobles.

Com he recomanat en tres ocasions la sèrie Senyor retor de Canal 9, ja hi ha qui m’ho ha retret i voldria donar alguna explicació. Per descomptat, no tinc cap dubte a qualificar la televisió autonòmica de nefasta per a la llengua, per a la convivència, per a la mo-ral, per a la salut mental i per a la butxaca dels valencians; a més a més, perquè no compleix l’objectiu que indica la llei de la seua creació, que és servir a la normalització del valencià.

El conseller d’Educació ha parlat diverses vegades d’educació plurilingüe, sense que les seues paraules respongueren a cap plantejament concret. Perquè no s’hi tracta simplement d’introduir l’anglés a l’edat de tres anys en alguns centres, o ensenyar xinés mandarin en algun altre lloc, ni cap altra ocurrència No.

“En primer lloc vos demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc eixe defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m’aviseu i passaré ràpidament al castellà”. Aquestes paraules —òbviament en versió castellana— les va dir l’alcaldessa de Torrent, Maria José Català, en un acte de proclamació dels candidats del PP a València.

He vist que hi ha un nou manifest contra el nacionalisme lingüístic, promogut —es veu que— per pares i mares que viuen en comunitats autònomes d’aquelles que anomenen “amb llengua pròpia” (que les altres no en tenen?; són mudes?). I vull adherir-m’hi immediatament i sense reserves.

Mon pare votava conservador però era de Castelló. No és que això siga garantia de res, perquè ja em direu Carlos Fabra d’on és i on és elegit. Però a Castelló algunes coses les tenen clares. I entre elles la unitat de la llengua.