Aquesta setmana passada, s’ha escrit una pàgina trista en la història de la comunicació. El tancament dels repetidors de la Televisió de Catalunya per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), a causa de les multes del Consell contra aquesta entitat, és un capítol més de la crònica negra escrita pel govern del PP contra la nostra llengua. Persecució, desídia i abandó. Aquests són els qualificatius que descriuen la política de Francisco Camps contra als mitjans de comunicació en valencià, llevat de RTVV, és clar. ctona.

Sovint, les persones catalanoparlants ens comportem amb gran comprensió i tolerància amb persones i empreses que no respecten els nostres drets lingüístics. Si una empresa no etiqueta o no s’anuncia en català, no per això pensem immediatament a deixar de comprar els seus productes.

Sí, ja en tinc prou d´una televisió que es diu valenciana i que menysprea, es burla i margina la nostra llengua. No en vull saber res més d´una televisió que no és sinó escombraries!! Per a mi, s´ha acabat eixa televisió que vomita un odi atroç contra la nostra llengua i la nostra cultura! Eixa és la política de RTVV!

Que a Espanya hi ha un gran nombre de polítics amb representació—ja siga autonòmica, espanyola o europea— que es trobarien més còmodes en la “España una” que en la més plural que arreplega la Constitució Espanyola de 1978, és de sobra conegut.

Estimats amics i col·legues acadèmics: més d´una dècada després de la creació de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i a cinc anys del dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l´entitat del valencià, crec que seria el moment oportú d´aturar-vos un moment al camí i fer una reflexió sobre què està aconseguint la vostra política.

Alguna vegada has visitat un laberint de la música? A València, en tenim un, i és, acabat d’estrenar: el Conservatori Superior de Música. Si desitges visitar-lo, el primer problema el tens per a en arribar a l’entrada d’aquest.

Recorren al Suprem en no poder escolaritzar el fill en castellà al municipi de Biar. El TSJCV, d’acord amb la normativa, no considera obligatòria la línia en castellà al centre en ser un municipi valencianoparlant.

Diu el tòpic que a València no parla valencià ni Déu. Potser la frase ve del fet que —efectivament— l’església valenciana va abandonar fa anys i panys la llengua dels valencians, fent allò que tan magistralment ha fet la jerarquia catòlica al llarg dels segles: posar-se del costat dels forts i en contra dels febles.

“Quan s’escolta la paraula ‘cultura’, hi ha pistoles a prop.” Potser no hi ha un altre indret en tot l’univers on aquesta afirmació de Lipovetsky i Serroy en el seu últim llibre, La cultura-mundo, siga més certa. Perquè ací hi ha un pànic institucional autèntic a ajuntar-se, parlar i arribar a acords amb els representants de la cultura pròpia.