L´anticatalanisme, en part, una forma grollera i bròfega d´antivalencianisme, el que té és que no té aturador perquè el PP l’ha fomentat abastament durant molts anys;

L’expressió s’aplica a una pràctica comuna entre alguns científics (que no una pràctica científica), que consisteix a aplicar diversos tractaments estadístics a un conjunt de dades, fins que s’aconsegueix que proporcionen resultats favorables als seus punts de vista. No cal dir que no és una bona pràctica.

Per enèsima vegada, Camps s´ha pronunciat en defensa de la nostra identitat. I, per enèsima vegada, cal dir-li amb paraules de Mario Moreno, Cantinflas: «No me defiendas, compadre».

El passat 2 de desembre va tenir lloc a Lo Rat Penat una conferència sobre la unitat de la llengua pronunciada pel professor Abelard Saragossà.

El senyor Conseller d’Educació Alejandro Font de Mora, de nou mareja la perdiu i manifesta el seu suport al desenvolupament del seu model d’escola plurilingüe en anglès.

El 29 de novembre, convocats per l´AVL, es reunien preveres i laics compromesos pel valencià a l´Església. I és que, després de 45 anys del Vaticà II, encara no ens podem adreçar normalment a Déu en la nostra llengua.

Com l’any que ve hi haurà eleccions, la llengua torna a ser mercaderia electoral i per això el govern popular, que s’ha dedicat a erosionar-la, menystenint-la i reduint al màxim que ha pogut el seu ús, ara va i diu que obligarà els funcionaris a superar una prova del seu coneixement, quan no fa quatre dies que ha aprovat tot el contrari, o siga eliminar el requisit lingüístic per a accedir a la funció pública. Quina contradicció més solemne!

A cinc mesos de les eleccions valencianes, el Consell presidit per Francisco Camps ha fet públic aquests dies un pla de promoció del valencià. Pretén obligar als funcionaris a superar una prova que acredite el seu coneixement de la llengua autòctona abans d’ incorporar-se al seu lloc de treball.

Hui es compleixen 27 anys de l´aprovació de la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià. Tothom està en disposició de fer-ne un balanç, de fer una llista ben llarga de tot allò que no podem fer plenament en la nostra llengua. La voluntat d´aquest article, no obstant això, no és la d´enumerar els constants incompliments polítics.