Aquest és el mantra que més es va repetir els dies següents a la barrancada. Una consigna que posa en valor les enormes mostres de solidaritat de les milers de persones voluntàries que van deixar les seues vides entre parèntesis per a acudir a les zones afectades i ajudar en les tasques de neteja i de reconstrucció. Sobretot, moltíssima gent jove de la mal anomenada «generació de vidre». No és cert que aquests joves no tinguen valors, no es preocupen per la realitat que els envolte ni tinguen compromís polític. Ens han donat una enorme lliçó de generositat i de solidaritat. És una de les poques notes positives que podem extraure d’aquesta catàstrofe.
Però aquesta bona notícia no ens ha de posar una bena als ulls ni pervertir la realitat. El poble ha salvat el poble, perquè l’Administració no ha estat a l’altura de les circumstàncies. Més de 200 persones han mort i molts milers més s’han quedat sense res. Si el Consell haguera actuat, en compte d’obviar les alertes meteorològiques que estaven vigents des de primera hora del matí del dia 29 d’octubre, la tragèdia no hauria sigut tan gran.
Mazón passarà a la història com el president més indigne que ha tingut el poble valencià. A mesura que coneixem més detalls d’on estava i què feia el «poc honorable» la vesprada del 29 d’octubre, més indignació, més ràbia i més impotència sentim. Els valencians i les valencianes no ens mereixem uns governants així. Mentre poblacions senceres s’afonaven sota les aigües dels barrancs desbordats, el màxim responsable polític del País Valencià estava il·localitzable. I quan la Generalitat va decidir enviar el missatge d’alerta perquè la gent es quedara a casa, l’aigua en alguns municipis ja havia engolit barris sencers.
No podem oblidar tampoc la pressió criminal que una part de l’empresariat va exercir perquè els seus treballadors i treballadores acudiren a la faena, a pesar de l’alerta roja. Intersindical Valenciana ha pogut constatar nombrosos casos de «grans empreses» que totes i tots coneixem. Una vegada més, van primar els interessos del capital per damunt del valor de les vides humanes.
El caos urbanístic que hi ha en moltes de les poblacions que han patit la riuada també va incrementar els danys. Per què s’ha construït habitatges en zones potencialment inundables? Per què no s’ha dut a terme actuacions per a poder controlar (o almenys minimitzar els efectes) de les barrancades? Per què hi ha partits polítics que continuen negant el canvi climàtic?
El poble ja s’ha cansat de governants ineptes. El poble ja té clar que les males polítiques maten. El poble valencià va eixir en massa als carrers per exigir l’assumpció de responsabilitats per part de Mazón i de la resta del Consell. Responsabilitats polítiques, en primera instància. Però també, judicials.
El president de la Generalitat ha de dimitir per la seua nefasta gestió durant la dana. Però, a banda de les responsabilitats polítiques, també caldria exigir-li’n de penals.
Intersindical Valenciana s’ha bolcat des del primer moment amb les persones afectades per la dana.
Els dies de la dana, un servidor tenia programat un viatge a Catalunya. Havia de moure el dilluns 28 de vesprada i tornar-ne l’endemà, també a la vesprada.
Caldria buscar en hemeroteques per trobar una manifestació tan massiva com la del passat 9 de novembre per exigir la dimissió del president de la Generalitat per la nefasta gestió.
Els dies 29 i 30 d’octubre de 2024 passaran a la història del País Valencià per la devastació que van patir nombroses localitats.
Què va fallar en la manera de fer front a la dana? Tot.
Amb aquesta única paraula es pot fer un resum de la gestió de la catàstrofe mediambiental més greu que ha patit el País Valencià i l’Estat espanyol.
Des de l’àrea de Salut Laboral i Medi Ambient hem participat en el #FrontEcosocialVLC, impulsat per nombroses entitats ecologistes. El 29 de novembre presentàrem un manifest per a denunciar la inacció climàtica.
Les persones treballadores poden abandonar el seu lloc de treball si hi ha un risc greu i imminent per a la seua integritat o salut, d’acord amb la Llei de prevenció de riscs laborals RD 31/1995.
Intersindical Valenciana s’ha bolcat amb les víctimes de la dana. Juntament amb l’assessorament laboral i la recollida de materials, el Sindicat ha sigut una de les entitats que ha coordinat les mobilitzacions al carrer per a exigir responsabilitats per les més de 200 persones mortes.
El riu anava ple de gom a gom. Tot el poble estava allí mirant-lo, com sempre, quan plou per dalt. Però aquesta vegada hi havia cinc motors en marxa.
Just escric aquestes línies quan es compleix un mes de la maleïda barrancada que va devastar els nostres pobles. Un mes després, encara vivim envoltats de fang, pols i brutícia.
Des del 29 d’octubre no podem dormir, el malson s’ha transformat en trauma. La ràbia, la impotència i la immensa tristesa no ens deixen descansar.
Una vegada més és la classe treballadora la que patirà i pagarà les negligències de la catastròfica dana del mes d’octubre. El retard en la presa de decisions per part de les autoritats va ser el detonant d’una cascada de desgràcies.
La situació generada per la dana ha tingut un impacte considerable en Ford, que ha implementat un ERTO de força major que afecta tota la plantilla i ha parat per complet la producció.
El recent episodi de la dana a València, amb 222 persones mortes segons tenim constància mentre escrivim aquestes línies, ha evidenciat la fragilitat dels serveis públics i d’emergència al nostre país.
La catàstrofe sense precedents que vam viure el darrer mes d’octubre a la província de València, ens ha deixat massa persones mortes i massa necessitats i demandes que és de justícia cobrir.
El sindicat visita més d’un centenar de centres i constata que molts d’ells no tenen les certificacions de neteja, desinfecció i seguretat.
Des del passat dia 29 d’octubre, la Conselleria de Sanitat en València brilla per la seua falta d’organització i resolució davant de la gran catàstrofe patida a la Comunitat.
Cada mes d’octubre dels últims anys, les persones pensionistes involucrades en la defensa d’unes pensions dignes marxem a Madrid per inundar els carrers i alçar la nostra veu en un clam comú: per unes pensions dignes i públiques
La plataforma València no està en Venda, integrada per diversos col·lectius, comparteix la preocupació per la situació de València en matèria d’habitatge, planificació urbanística i protecció del territori. Arrepleguem les diferents opinions al voltant d’una problemàtica que creix.
L’Escola Sindical de Formació Melchor Botella ha pres la iniciativa de col·laborar amb els damnificats per les inundacions
Diferents centres educatius i organismes participen d’aquest projecte pedagògic Green Sesame, que impulsa la sostenibilitat del planeta.
El 25N ha sigut un homenatge doble, amb la mirada posada en la lluita per la justícia i la protecció de les dones, i amb el cor al costat de les persones que han patit les conseqüències d’aquesta terrible dana.
Els recents escenaris globals han confirmat el que en origen va ser un acudit entre científics estatunidencs: “Si alguna cosa pot eixir malament, eixirà malament” (Llei de Murphy)
Fa vora dos mesos que ens va colpejar una terrible tempesta que, en a penes unes hores, es va emportar la vida de més de 200 persones i va sacsejar violentament el dia a dia de milers de famílies de tota classe.
La cultura, en concret el sector del llibre, ha sigut una altra de les grans damnificades per la dana. Més de vint editorials, en major o menor mesura, han patit danys com a conseqüència d’aquestes terribles inundacions.
La cultura, en general, sempre pateix les conseqüències d’un desastre natural. Amb les darreres inundacions hem vist locals d’assaig destrossats, conservatoris negats, instruments inservibles i concerts suspesos.
Les nostres planes litorals –la del Baix Maestrat, al nord; l’horta d’Alacant, el Baix Vinalopó i el Baix Segura, al sud; i la més gran, la central, que mou a Benicàssim i arriba sense discontinuïtat fins a Dénia i la vall de Càrcer– les han creades gra a gra els milers de riuades i barrancades que s’han produït els últims 6 milions d’anys, diu la geologia.