Aquest Primer de Maig hem de prendre els carrers. Hem d’omplir-los amb les reivindicacions de la classe treballadora perquè el panorama que tenim al davant no ens permet ser gens optimistes.
Assistim a l’afonament del model productiu valencià. Un dels exemples més sagnants el tenim en el sector de l’automoció. Les treballadores i treballadors de Ford Almussafes viuen temps incerts. La companyia estatunidenca no s’ha compromés a les inversions necessàries per a garantir la viabilitat de la planta. Ja es parla d’un altre ERO que encara retallarà més la plantilla. El que resulta aborronador és que Ford fa i desfà amb multitud de subvencions públiques. L’Administració valenciana hauria d’exigir que tots eixos diners aprofitaren per a mantindre els llocs de treball.
El sector tauleller de Castelló tampoc viu un bon moment. Durant el mes d’abril treballadores i treballadors del sector s’han mobilitzat per reclamar salaris i drets laborals dignes.
El camp valencià també ha esclatat. Les decisions d’Europa i les polítiques depredadores de les grans superfícies estan arruïnant el present i el futur de les treballadores i treballadors del sector agrícola. Intersindical Valenciana sempre ha defés els productes de proximitat perquè, a banda de mantindre un sector i conservar un paisatge tradicional, aposta per un model més sostenible.
Tot açò és produeix enmig d’un context sociopolític molt advers. PP i Vox han pres les institucions valencianes amb mà de ferro. Acaben de perpetrar el pitjor atac contra el valencià en l’ensenyament des de la Transició. En sanitat, ja anuncien retallades que perjudicaran els i les professionals de la salut i també la ciutadania. Substituiran la llei de memòria històrica per una altra que diuen de «concòrdia», com si fora equiparable la dictadura militar de Franco amb la Segona República, una etapa plenament democràtica. Reduiran recursos a l’Agència Antifrau, perquè els defraudadors campen lliures. I també han anunciat canvis en À Punt perquè la radiotelevisió pública valenciana torne a ser l’òrgan manipulador que va ser Canal 9. Tristament, també hem assistit a agressions ultres, com les que es van produir en les festes de la Magdalena de Castelló.
Per açò hem de mobilitzar-nos. Intersindical Valenciana és el sindicat que més creix al País Valencià. L’única alternativa al sindicalisme oficial que pacta amb governs i patronals donant l’esquena a treballadores i treballadors. Cal construir moviments unitaris de lluita i de resistència. Des d’Intersindical Valenciana tenim ben clar que hem de treballar per fer-ho possible: per la mobilització, la conscienciació i l’empoderament de la classe treballadora.
Ara fa un any que la bèstia es va despertar. El malson, tristament, s’ha fet realitat. La ultradreta ha arribat a les institucions valencianes. I, sense cap dissimulació, han començat a eliminar bona part dels guanys aconseguits per la classe treballadora en les dos legislatures anteriors.
El 22 de febrer es va fer un altre pas, i decidit, cap a una resolució del problema de la temporalitat en les administracions públiques de l’Estat espanyol.
L’Estat espanyol no és capaç de modificar la taxa de menors que es troben en risc de pobresa. En 2008 l’INE recollia que era el 27,3%. La dada de febrer passat va ser de 28,9%. Ens hem acostumat al fet que un terç de les xiquetes i els xiquets siguen pobres. Les polítiques, o són inexistents o ineficaces.
Vivim una etapa dramàtica en què el capital especulatiu estatal i internacional està atacant de manera implacable al dret de l’habitatge.
En pocs mesos, el govern del PP i Vox ha impulsat una llei que pretén acabar amb el valencià en l’educació, ha retallat el programa Edificant de construcció i reforma d’escoles i ha aprovat el Districte Únic que generarà discriminacions entre l’alumnat i beneficiarà l’ensenyament privat.
STEPV reclama, des de juny de 2023, un protocol per fer front a la violència en les aules i més mesurers per a atendre l’alumnat
Daniel Raventós és doctor en Ciències Econòmiques i professor titular de Sociologia en la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. És un dels principals defensors de la renda bàsica. Va ser un dels fundadors de la Xarxa Renda Bàsica, que presideix en l’actualitat, i ha publicat nombrosos llibres per explicar-ne la viabilitat. Raventós defensa que l’aplicació de la renda bàsica acabaria amb la pobresa i posaria els fonaments d’una societat més lliure.
La Unió Llauradora i Ramadera ha celebrat en menys d’un mes ―del final de gener al final de febrer― un total de sis accions de protesta tant en diversos llocs del País Valencià com a Madrid, un fet prou inusual, que reflecteix la greu situació per la qual travessa el camp valencià i que demostra la fortalesa de l’organització per a reivindicar al carrer i les carreteres el que no es pot resoldre amb el diàleg i la interlocució amb les diferents administracions.
El passat 11 de març, convocats a la mesa sectorial de Funció Pública per aprovar l’oferta d’ocupació en la GVA, totes les organitzacions sindicals vam rebutjar la proposta de l’Administració per unanimitat.
La gestió del conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha posat en peu de guerra als representants sindicals de les treballadores i treballadors de la Sanitat Valenciana.
La lluita pels drets és una lluita continuada i així ho demostren les i els pensionistes cada dilluns als carrers i places del país
La situació que viuen les treballadores i els treballadors de les empreses de neteja del País Valencià està lluny d’eixir de la precarietat laboral. Si fem un repàs als convenis col·lectius de les demarcacions d’Alacant, València i Castelló comprovarem que els jornals encara estan per davall del salari mínim interprofessional (SMI).
Enfront de les pujades salarials de la resta de fàbriques d’automoció de l’Estat, a Ford Almussafes continuem esperant que, des d’UGT (signant de «l’acord de la vergonya» que ja hem comentat en articles anteriors), expliquen a la plantilla per què van signar que els treballadors i treballadores comencem l’any 2026 cobrant exactament el mateix que en gener del 2021.
Aquest mes de març han mort dos treballadors per caigudes al buit en dos accidents de treball. El 5 de març al Palau de les Arts de València i el 12 de març a Agullent.
Bernardo Caal va passar 4 anys en la presó per liderar la resistència contra la construcció d’una gran central hidroeléctrica a Guatemala
Intersindical Valenciana aprofundeix les relacions amb el moviment sindical argentí i participa en les mobilitzacions contra el govern de Javier Milei
La llei 4/2023 inclou noves obligacions per a les empreses en matèria LGTBI+
Representants de l’Àrea d’STEPV-Dones van arreplegar el premi col·lectiu d’igualtat de la Universitat d’Alacant, en la dotzena edició, pel treball dut a terme en el projecte Coeducart.
“No oblideu mai que serà suficient amb una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones tornen a ser qüestionats. Aquests drets mai es poden donar per adquirits. Haureu de romandre vigilants durant tota la vostra vida”. Així ens ho va advertir Simone de Beauvoir fa un bon grapat d’anys, i ara, més que mai, aquesta reflexió s’ompli de sentit.
Amèlia Jover Velasco (Cullera, 1910-París, 1997), va ser una dona rebel i valenta que va pertànyer, entre altres organitzacions, a un grup naturista vinculat a la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), al Sindicat de Gastronomia de la CNT i a les Joventuts Llibertàries, en què va arribar a ser, en 1938, secretària general del Comité Regional.
El segle XX va ser el segle de la consolidació del que s’ha denominat estat del benestar. El sistema educatiu, el sistema sanitari i les pensions es van consolidar com a drets universals que no depenien de les conjuntures polítiques partidistes, sinó que eren part dels mateixos sistemes democràtics avançats.
Em diuen Arsen Shvets i tinc 18 anys. Abans de la invasió russa d’Ucraïna, la meua visió del futur era completament diferent. Pensava estudiar Relacions Internacionals en la Universitat Nacional de Kíiv. En un dia, la vida va canviar per sempre per a mi, la meua família i la vida de milions de persones a Ucraïna.
Les mobilitats Erasmus+ cap a països europeus s’han iniciat a la primeria de març i finalitzaran al juny amb la participació de 65 centres docents de tot el País Valencià.
En els mesos vinents, l’ESFMB vol donar una àmplia resposta a totes les necessitats de la nostra afiliació, dissenyant i portant a terme un ambiciós pla formatiu.
Diu el crític Harold Bloom que una autora o autor es converteix en un clàssic quan passa de ser estudiat en els llibres a ser part del patrimoni popular, és a dir, a ser part del poble, de la gent, de la cultura entesa en el seu sentit més ampli. I això és el que ocorre amb Vicent Andrés Estellés.
Sembra Llibres. València, 2023. 80 pàg.
Vincle Editorial. València, 2023. 140 pàg.
Reclam Editorial. València, 2024. 225 pàg.
Institució Alfons el Magnànim. València, 2023. 211 pàg.
